1713-1813 : els límits d'un cicle / Lluís Roura Aulinas
Roura i Aulinas, LluísEn:
Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 161-181 (
Ponències)
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.
Si l'any 1808 ha pogut ser vist com a símbol del moment fundacional que va suposar la revolució política a Espanya, el bienni 1813-1814 pot ser pres com a símbol del moment en el qual es clouen els tres processos que volem remarcar en aquesta ponència: el que s'havia encetat cent anys abans amb la fi de la Guerra de Successió i que tenia el seu gran referent secular en la Nova Planta; el que s'havia desencadenat entorn del 1793 dins el marc del ressò de la Revolució Francesa i un dels referents destacats del qual seria la primera crisi de l'Antic Règim i el pes de la contrarevolució, i el que s'havia encetat amb l'ocupació napoleònica i la fallida de la monarquia borbònica, amb el referent destacat de la revolució política a l'abast de la mà. L'any 1813 pot simbolitzar aquests tres cicles no només pel fet de marcar el seu final cronològicament coincident, sinó sobretot pel seu interès per a l'anàlisi històrica en la mesura que reclama interrelacionar-los, tot subratllant tant el seu caràcter dialèctic com la seva dinàmica sovint contradictòria. Així, el període 1813-1814, malgrat poder ser apreciat com el llindar del restauracionisme al qual s'hauria vist decantada la frustració revolucionària, pot simbolitzar molt millor alguns dels elements clau que havien d'acabar per fer inviable el simple retorn a l'ordre anterior. De manera que, si la fi del cicle de la Nova Planta remarca el fracàs del model que havia volgut establir la monarquia borbònica cent anys abans, vist des de la mirada cíclica que hem proposat, se'ns fa palès el crescendo d'aquest fracàs a partir dels anys setanta; ens remarca l'impuls que li van donar la Guerra Gran i els efectes de la Revolució Francesa als anys noranta, i ens posa de manifest la transcendència del descrèdit i de la fallida de la monarquia espanyola. Un resultat, doncs, a què no s'arriba tan sols pel pes de l'ocupació napoleònica, sinó per "mèrits" propis de la monarquia borbònica, per la revolució viscuda a nivell local i pels plantejaments polítics que es van arribar a formular entorn de les iniciatives "gaditanes".
